Avui fa 40 anys...

Avui fa 40 anys vaig publicar en castellà l'article que reprodueixo a continuació "JO, M’ABSTINC” (Ajoblanco 23, juny de 1977), amb motiu de les primeres eleccions democràtiques que van tenir lloc després de la mort del dictador Francisco Franco.

El 15 de juny de 1977 va ser la primera vegada que es podia votar lliurement a Espanya després d'una dura dictadura de 40 anys. Al carrer es lluitava per la recuperació de les llibertats i per un nou model de societat, però ja s'albiraven els pactes entre els diferents partits i sindicats (a excepció de la CNT) que anaven a provocar la desmobilització de la gent i que anava a convertir la Transició a un neo-franquisme amb aparença democràtica. Com en realitat va succeir.

En aquest article vaig exposar les raons de la meva abstenció. Bàsicament, que les conquestes socials sempre s'han aconseguit al carrer i que els partits d'esquerra (PSOE i PCE) ja començaven a desmobilitzar la gent per ser acceptats pels poders fàctics com partits "responsables", a canvi de renunciar a qualsevol transformació profunda de la societat. Vaig fer una crítica als partits que es deien d'esquerres (PSOE i PCE), en nom de la gent del carrer que lluitava per aconseguir una profunda transformació social.

Com podem combatre el racisme?

Aquí teniu l’esquema bàsic que faig servir en les meves xerrades sobre racisme, xenofòbia i interculturalitat.

Aquestes qüestions m’han preocupat sempre, però molt especialment durant els 9 anys que vaig viure al Marroc, els 6 primers com catedràtic de Filosofia de l’Instituto Español de Tànger (1999-2005) i els 3 últims com Delegat de la Generalitat del Servei d’Intermediació Laboral en Origen del Nord d’Àfrica (2005-2008). Aquesta última funció la vaig desenvolupar durant els governs tripartits,  com  tècnic independent no pertanyent a cap partit.

Al Marroc vaig viure l’atemptat de les Torres Gemelas de l’11 de setembre, l’atemptat de la Casa d’España de Casablanca i la segona guerra d’Irac. Vaig preveure el que passaria si no hi havia un canvi  radical en les polítiques que el món occidental està seguint. Malauradament això cada vegada sembla més llunyà i a Europa ressorgeixen moviments racistes i ultradretans que recorden la etapa prenazi de l’Europa prèvia a la segona guerra mundial.

Actualment és necessari denunciar els moviments racistes que estan sorgint a les nostres societats occidentals. Però també cal denunciar altres formes de comportament equivocat, com la segregació en guetos de les persones d’altres cultures o la seva integració forçosa a la cultura autòctona dominant. Els atacs racistes, la segregació en guetos o la integració forçosa a cultures alienes, només poden provocar més problemes de convivència, més inseguretat local i mundial, i empitjorar cada vegada més la relació entre els diferents pobles i cultures. 

Només es podrà capgirar l’esbojarrat camí que el món occidental està seguint, si potenciem la Convivència Intercultural i lluitem pel reconeixement de la Ciutadania Universal a totes les persones, pel sol fet de ser persones. Al marge de qualsevol tipus de Fronteres, Estats, Nacions, Nacionalitats o qualsevol altra circumstància. 

Obriu les fronteres!

Obriu les fronteres és el crit de les dones i els homes, nens i nenes detingudes a les fronteres; entre Grècia i Macedònia, entre l’Estat espanyol i el Marroc, entre Mèxic i USA… La seva protesta és símbol de tot el que demanen altres milers i milers de persones en migració, detingudes arreu del món: Obriu les fronteres! és i ha de ser el nostre lema.

Obriu les fronteres és també el crit contra la matança de persones que no van arribar al seu destí. És el que demanen els parents dels més de 30.000 morts i desapareguts a la Mediterrània comptabilitzats des del 2000. Si per les fronteres es permetés el pas dels éssers humans i no només el de les mercaderies, les persones no és veurien obligades a tractar amb les màfies i els traficants.

Manifest unitari 18D. Pots firmar-lo aquí. 

CUP: desobediència, pla d'emergència social i parlament constituent. Reaccions de JuntsXSí, C's i PP

Ahir, 8 d'octubre, sis diputats electes de la CUP -Anna Gabriel, Albert Botran, Bernat Salellas, Eulàlia Reguant, Antonio Baños i Josep Manel Busqueta- van exposar les condicions amb les que estan negociant el procés independentista amb Junts pel Sí. Van defensar un compromís de ruptura amb la legalitat de l'Estat espanyol, la desobediència al Tribunal Constitucional i a les lleis Wert, mordassa i de revisió de l'avortament, un pla de xoc d'emergència social i la proclamació del Parlament de Catalunya com a Parlament Constituent per a la redacció de la Constitució de la República Catalana.

Aquí està la seva intervenció (vídeo) seguida d'una selecció de les seves frases més emblemàtiques: